Què és un art marcial: origen, tipus i per on començar

La resposta curta: un sistema de combat amb mètode

Segons la Wikipedia, les arts marcials són sistemes i tradicions de combat codificats, que es practiquen per defensa, competició, forma física, desenvolupament personal o conservació d'una cultura. La paraula "marcial" ve de Mart, el déu romà de la guerra. Originalment s'aplicava a les tradicions de l'Àsia oriental, i avui s'usa per a pràctiques de moltes regions.

El que és important per a qui comença és que dues persones que diuen practicar un art marcial poden fer coses molt diferents un dimarts a la tarda. Una repeteix seqüències davant del mirall, una altra lluita a terra, una altra pega a paos amb guants. El nom de la disciplina et diu poc fins que saps a quina família pertany.

D'on vénen

La lluita és el més antic. La mateixa font situa les primeres imatges de lluita en l'art de Mesopotàmia i Egipte cap al 3000 aC, i la més antiga representació coneguda de boxa és un relleu sumeri del tercer mil·lenni aC. Boxa, lluita i pancraci formaven part dels Jocs Olímpics de l'antiga Grècia.

Les disciplines que s'ensenyen avui són molt més recents. El judo el va fundar Jigorō Kanō el 1882, a l'escola Kodokan de Tòquio, a partir del jiu-jitsu japonès. El karate va néixer a Okinawa amb influència xinesa i va arribar al Japó continental al segle XX. El taekwondo és coreà i es va desenvolupar a les dècades de 1940 i 1950. El muay thai ve de Tailàndia i d'una forma anterior anomenada muay boran. Moltes arts d'origen tradicional van acabar convertides en esports amb regles, durant els segles XIX i XX.

Les quatre famílies

Les classificacions són moltes. La més útil per decidir és per allò que es treballa, i cada família té la seva pròpia lògica:

Entremig queden dues etiquetes que no encaixen del tot. L'MMA, amb 125 centres, combina cop i agafada. La defensa personal (272 centres) i el krav maga (22) es defineixen pel seu objectiu, l'autodefensa, i no per una tècnica concreta.

Cop: la família més estesa

És el que gairebé tothom s'imagina en sentir "art marcial": karate, taekwondo, boxa, kickboxing, muay thai. Es treballa la distància, el timing i la tècnica de cop, i el progrés es veu aviat. Dins de la família hi ha regles molt diferents, i per això comparatives com karate o kung fu importen més que el nom del cartell.

Al directori és la família amb més oferta: el karate consta en 451 centres i el taekwondo en 452, entre les disciplines amb més centres.

Agafada: cos a cos i terra

Judo, jiu-jitsu brasiler, grappling i lluita es resolen enganxat a l'altre. La corba és més lenta al principi i es practica amb resistència real força abans que en el cop. A canvi, el contacte corporal continuat fa que no sigui per a tothom. La diferència entre les dues grans famílies està desenvolupada a cop o agafada.

Armes i internes: menys oferta, més recerca

Les arts amb armes (kendo, kobudo, kali) i les internes (tai-txi) tenen molta menys presència que el cop. Segons la Wikipedia, les armades inclouen sistemes com l'eskrima o el kenjutsu. En el cas del tai-txi, la tradició de les arts marcials xineses parla d'arts internes, centrades en el qi, davant de les externes, centrades en la musculatura i la resistència. Molts practicants ja no marquen aquesta frontera amb tanta nitidesa.

Si t'atrau alguna d'aquestes, l'oferta és menor i es concentra en poques comarques. Convé mirar el directori abans d'enamorar-se de la idea: el tai-txi consta en 60 centres i el kobudo en 32.

Art marcial, esport de combat, defensa personal

Són tres etiquetes que es barregen. Un art marcial pot ser un esport de combat quan té regles, categories i competició, com el judo o el taekwondo (olímpics des de 1964 i 2000 respectivament, segons la Wikipedia). Pot no ser-ho quan s'ensenya sense competir, i pot orientar-se a la defensa personal. Cap combinació no és millor, però sí que canvia el que et trobaràs a classe.

Per això, en llegir un horari, pregunta si el centre competeix, si hi ha grup d'iniciació i quin percentatge de la classe és tècnica, condició física o contacte. I desconfia de qualsevol centre que prometi que un art marcial et farà invencible o et resoldrà qualsevol situació: això no ho garanteix cap.

Com triar per on començar

Quatre preguntes ordenen quasi tot. Primera: et molesta més que et toquin la cara o el contacte corporal prolongat? Això decideix la família. Segona: què hi ha a prop i a quina hora? Això decideix la disciplina, perquè la constància guanya a la preferència teòrica. Tercera: quantes hores a la setmana pots dedicar-hi de veritat? Dues de sostingudes rendeixen més que cinc durant un mes. Quarta: vols competir o només entrenar? Això decideix el tipus de grup, i no té per què ser el mateix per sempre.

Per al pas pràctic, la guia sobre com triar un centre d'arts marcials reuneix els criteris per comparar. I per a dubtes de salut, lesions o condició física, la resposta és d'un professional sanitari, no d'un centre ni d'aquest article.

Quanta oferta hi ha a Catalunya i com trobar-la a la teva zona

El directori recull 1845 centres en 40 comarques, i l'oferta canvia molt per zona. Al Barcelonès consten 403 centres, i al municipi de Barcelona 278, amb karate (76), judo (64) i MMA (29) entre les disciplines disponibles. En comarques petites la llista és més curta i de vegades cal desplaçar-se.

Mira l'índex de disciplines per veure què és cadascuna i on consta, o obre el directori de centres i filtra per comarca, municipi i disciplina. Cada fitxa ensenya la font pública que confirma la disciplina i la data de verificació. Per criteri editorial no recomanem centres concrets: el directori diu què hi ha, i l'elecció és teva.